diumenge, 30 d’octubre del 2011

¡Gracias, presidente!

Sin duda, Zapatero se encontró con la crisis a nivel mundial que le impidió desarrollar, aún más, ese Estado del Bienestar que impulsó Felipe González. Para muchos pasará por el Presidente con el que España llegó a la cifra de casi cinco millones de parados. La crisis y el paro fueron los obstáculos que le impidieron pasar a la historia como uno de los mejores presidentes de la Democracia.

No obstante, su legado, en forma de Leyes es de admirar: Memoria Histórica, Matrimonio Igualitario, Ley de la Dependencia, lucha contra la violencia de género, interrupción voluntaria del embarazo, alianza de civilizaciones, Estatut de Catalunya y el cese de la violencia de ETA. Hay muchas más, pero la última es la que España estaba esperando desde hace más de 30 años. Quizá no se valore lo suficiente por la situación económica de España, pero con el tiempo apreciaremos el legado que nos deja de Paz y más derechos sociales que, con un gobierno Popular, serían impensables.

Opinión sobre las propuestas del 15M (y IV).

Para poder hacer un seguimiento del tema os adjunto la dirección donde encontrareis el documento íntegro de dichas propuestas:
http://www.democraciarealya.es/documento-transversal/


Analicemos, pues, su contenido:

7. LIBERTADES CIUDADANAS Y DEMOCRACIA PARTICIPATIVA:

Creo que Internet debe controlarse en cuanto a la distribución de pornografía, violencia o fraude. Debe haber libertad de información y fomentarse el periodismo de investigación, pero habría que controlar la veracidad de toda la información publicada. No puede ser que Internet sea un instrumento para difamar y mentir, quedando totalmente impune. Debería haber algún control, tipo “oficina del navegante”, que recibiera denuncias por dichas difamaciones o comentarios falsos que puedan ofender a alguien.

dissabte, 29 d’octubre del 2011

Pere Navarro: tinc un projecte de futur pel PSC

Dissabte passat va tenir lloc la segona trobada de l'Àmbit de Reflexió Socialista (ARS) a la seu del PSC de Tarragona. En aquesta ocasió, tal i com es va apuntar a la primera trobada d'ARS, es va iniciar una ronda de convidats candidats a primers secretaris del partit. El primer en assistir va ser l'actual alcalde de Terrassa Pere Navarro.

divendres, 28 d’octubre del 2011

¡Felipe presidente!


Hace ya 29 años, Felipe González fue elegido presidente del Gobierno de España, con más de diez millones de votos. Fue el primer presidente socialista de la Democracia. Implantó derechos sociales desembocando en el Estado del Bienestar.

dijous, 27 d’octubre del 2011

Resum de la sessió plenària d'avui.


Avui dijous s'ha cel·lebrat una nova sessió plenària ordinària a l'Ajuntament de Calafell. Ha tingut força contingut, ja que, entre els punts de l'ordre del dia, hi havia l'aprovació de les ordenances fiscals pel 2012, la modificació del contracte del nou Mercat Municipal i la dissolució de la Fundació Marina, per exemple.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Olivella augmentarà la pressió fiscal!!!!


Olivella i l'equip de govern augmentaran considerablement la pressió fiscal als calafellencs. Sense cap mena de dubte, el punt estrella del ple de passat demà, dijous 27 d'octubre, serà l'aprovació de les ordenances fiscals pel 2012. En elles, l'equip de govern pujarà, de forma important, la brossa, l'aigua, el clavegueram, les ocupacions de la via pública, les terrasses d'establiments i comerços i la resta de taxes en general. Aquesta nova pujada fa que, la "fórmula Olivella" per donar els serveis a la població, sigui sempre pujar els impostos o les taxes als ciutadans!

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Publicat el nou POUM de Calafell.


Ja s'ha publicat el POUM de Calafell. Aquest document ja és vigent amb aquesta publicació.

El POUM definirà les directrius urbanístiques i el futur de Calafell en els propers 12 anys, com a mínim. El model de Calafell que proposa el POUM és el d'una ciutat compacta, cohesionada socialment, dotada de tots els serveis i sostenible econòmica i ambientalment. Un creixement sostenible pel Calafell del futur.

També planteja com a valors principals la diversificació de l'economia local, la protecció del paisatge i la posada en valor del patrimoni històric i monumental. I un model de substitució de l'edificació, en el centre de Segur, encara no provat enlloc.

Objectius generals:

1.- Mantenir i millorar la qualitat de vida dels residents.
2.- Equipar el municipi per donar servei a la població de primera residència actual i futura.
3.- Mantenir i millorar l’oferta turística que es la base econòmica del municipi.
4.- Atraure noves activitats econòmiques per diversificar l’ economia del municipi i evitar que es converteixi en una ciutat dormitori.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Calafell, máxima inversión (y II)


Si comparamos Calafell con los municipios de la província de Tarragona de población entre 20.000 y 50.000 habitantes (Amposta, Cambrils, Tortosa, Valls, El Vendrell, Vila-seca y Salou), según los datos del Ministerio de Economía y Hacienda, podremos analizarlo en un contexto de municipios más similares que en la comparativa anterior, entre pueblos de la comarca. 

dissabte, 22 d’octubre del 2011

ETA deposa les armes (pt. 2)


Dijous, al cap de poca estona del comunicat d'ETA on posava final a la seva activitat terrorista, vàrem pujar un post tot apuntant el fet i felicitant a tots i totes les demòcrates que hem fet possible això amb la nostra repulsa a bombes i pistoles.

Des de llavors, són moltes les opinions que s'han publicat a tot arreu i en tot sentit. Nosaltres volem recollir la que un bloguer de Calafell, el Javi Alberca, va deixar ahir a la nit a les seves Píldoras de Música, i que podeu llegir en aquest hipervincle:


Si, a més, us agrada el Cat Stevens, segur que la gaudireu.

divendres, 21 d’octubre del 2011

Una immersió compensatòria


A l'escola on vaig anar, els mestres, majoritàriament catalans, ens parlaven en la seva llengua. L'empraven amb la naturalitat i l'eficàcia afectiva que transmeten els nadius, en un procés molt semblant al que s'estableix entre mares i fills. Donat que nosaltres no teníem cap vincle emocional amb el nou país, es fa difícil imaginar el desenvolupament del sentiment de pertinença per una altra via. No era un tema normatiu, no es tractava que ens parlessin en català per complir la llei. El vincle anava més enllà del seu deure de funcionaris: a través d'ells anàvem obrint finestres als espais domèstics dels catalans, aquells als quals no accedíem precisament perquè no disposàvem de cap família catalana amb qui conviure. Ens descrivien, amb l'excusa de la llengua, com vivien, com veien el món i ens feien properes les seves històries personals i col·lectives. Però l'entorn, per sort, era molt divers. La resta d'alumnes, majoritàriament castellanoparlants, ens van descobrir altres universos de regions espanyoles llunyanes. Amb els anys i a mesura que l'alumnat s'anava diversificant en nacionalitats, l'única cosa comuna que teníem era la llengua. Ni la classe social, ni el poder adquisitiu, ni les creences religioses, ni els costums o la vestimenta, l'únic que ens feia del mateix lloc era que havíem après a resoldre problemes de matemàtiques i els països del món en una mateixa llengua. Fins i tot si ens parlàvem en castellà semblava que el català ens unia d'una manera inconcreta. Els pares d'aquells nens, però, no van oposar-se mai, ni en la seva condició d'espanyols, a la immersió lingüística: veien que aquesta, lluny de representar un greuge als seus fills, els preparava per desenvolupar-se en igualtat de condicions amb els que sí que venien de famílies catalanoparlants.

Najat el Hachmi Escriptora
Dijous, 15 de setembre del 2011

Com a mestra d’aquest municipi que, en el seu moment, anys 79/80 va haver de fer el reciclatge de català per impartir les classes en aquesta llengua, estic totalment d’acord amb el que diu la Sra. Najat. Els nens aprenen sense adonar-se el català a l’escola i a casa i al carrer el castellà.

Els resultats en les proves de selectivitat demostren que el nivell de castellà dels alumnes catalans són comparables a la mitjana dels alumnes d’altres comunitats. Perquè no permetre que la llengua sigui el denominador comú dels nens a les nostres escoles? Puc assegurar que els nens i nenes no tenen cap problema, com sempre el problema el tenim els adults.

De vegades sentir la veu dels que han (“patit?”) la immersió lingüística val la pena, perquè la seva valoració i punt de vista ens pot sorprèndre.
Teresa Cumplido
(Mestra i regidora)

dijous, 20 d’octubre del 2011

ETA deposa les armes


Sense cap mena de dubte, la notícia del dia és la fi de les operacions d'ETA. Finalment, les forces democràtiques han aconseguit imposar la seva raó sobre les armes, i el que ja s'estava apuntant durant els darrers dies s'ha acabat fent realitat.
Així es tanquen més de quatre dècades d'accions terroristes amb un saldo al voltant de 900 morts, mitjançant l'acceptació de les bases determinades a la recent Conferència Internacional celebrada a Sant Sebastià. Ara s'obre un nou període en el que el futur del País Basc es debatrà només amb el diàleg i les formes democràtiques.

Avui, hem guanyat tots.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

II edició taller de cuina: les postres


Avui dimecres a l'agrupació de Calafell hem realitzat la segona edició del taller de cuina, taller que ja vàrem iniciar el passat mes d'agost amb un curs de plats de cuina freda. Aquesta vegada es tractava de fer una formació de receptes de postres: bunyols de poma, crema de formatge fresc amb figues, mousse de xocolata o compota de mandarina van ser algunes de les receptes que es van preparar. La cuinera i formadora va ser la Maria Josepa Sans a la que volem agrair la seva voluntat i paciència ja que alguns dels alumnes no tenim gaire experiència en qüestions culinàries.


Aquest taller està inclòs dintre del grup de diferents activitats que des de l'agrupació estem portant a terme per tal de estimular la cohesió interna dels militants i simpatitzants i obrir les portes a totes aquelles persones externes que decideixin participar. En aquesta sessió, van assistir una vintena de persones, tant militants com ciutadans no vinculats al partit. Activitats com per exemple formacions per a nous militants, cursos d'informàtica, seminaris sobre temàtiques puntuals d'història política, etc.

Calafell ja té representació pel XII Congrés del PSC

El passat dijous, 13 d'octubre, l'agrupació de Calafell va celebrar una assemblea extraordinària per tal de triar les persones que ens representaran, com a delegats i com a convidats, durant el XII Congrés del PSC, que tindrà lloc els propers dies 16, 17 i 18 de desembre a Barcelona.

Arran dels canvis interns que hem viscut des que va començar aquesta legislatura, el Partit Socialista de Calafell ha presentat, per primera vegada, tot un llistat de 84 esmenes a la ponència marc que es discutirà durant els dies de Congrés. Per tal de treballar la ponència i proposar les esmenes, es va crear una comissió de seguiment formada per militants voluntaris que, durant tot l'estiu, ens vàrem reunir setmanalment.

Durant el transcurs de l'assemblea, es va demanar els militants interessats en ser delegats o convidats que proposessin la seva candidatura voluntària. Les úniques dues persones que es van presentar per ser delegades van sortir triades amb una àmplia majoria. Pel que fa als convidats, dels que vàren presentar la seva proposta, van sortir seleccionats, entre d'altres, Yolanda Almagro, Adrià Seras o Rafael López. Es probable que més endavant augmenti el nombre de convidats al Congrés.

Una vegada finalitzada l'assemblea, vam celebrar els resultats tots junts amb un petit sopar d'agermanament que vam organitzar a la mateixa agrupació.

M'agradaria donar les gràcies a tots els companys que ens van donar el seu recolzament tot confiant en la nostra feina per representar l'agrupació de Calafell els propers dies de Congrés. El resultat de les votacions va mostrar que la militància de Calafell està unida i consolidada i, el més important de tot, que treballem tots units cap a un únic objectiu.

La celebració d'aquesta edició de Congrés té una missió cabdal de cara a plantejar-nos el futur del socialisme català. El text que finalment es consensuï amb les aportacions de totes les agrupacions catalanes, ha de servir per prendre consciencia tots plegats de quin és el camí a seguir a partir d'ara, de reflexionar en relació a aspectes tan importants com la crisi de valors que estem vivint, els model de societat que volem o cap a on s'encaminen les nostres idees.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

" HOUSTON, TENIM UN PROBLEMA


Seria metafòricament una bona frase per definir que a Calafell; les coses no van bé.

Transcorreguts de llarg els cent dies de cortesia, és a dir, els tres primers mesos de presa de contacte del nou equip de govern municipal. S'han posat a la llum unes greus mancances; com són la falta de comunicació i coordinació entre regidories, aixi com una mínima capacitat de creció i gestió per afrontar els difícils reptes del futur. La situació de crisi mundial, que planejarà encara uns quants anys sobre els nostres caps, requereix dur a terme accions resolutives, capacitat de innovar i reinventarse constantment, per fer front a les adversitats i dificultats que vivim en el context social global.
Una crisi que afecta a tot el planeta, i que té com a principals culpables al capitalisme liderat per les institucions bancàries i al sistema financer mundial que ha portat a la població a un consumisme exacerbat. A consumir amb uns diners prestats, diners de plàstic, que la banca oferia maquiavèl.licament i que els mortals d'aquest planeta hem acceptat, i amb ell consumim. Tot amanit en gran part per les greus contradiccions i deficiències del sistema. Una crisi de largo plazo y vieja data”, com ens diu Pedro Rodríguez Rojas. En definitiva una situació que a Calafell, es veurà agreujada en els propers anys, si no canvien les coses. La actual situació, és palpable i requereix de la màxima atenció de tots nosaltres
Per centrar-nos en un dels problemes que ens afecten a tots, com és el desenvolupament socioeconòmic de Calafell, i amb l´objectiu de dur a terme una crítica constructiva; ho farem parlant de la importància que té l'esport i el turisme esportiu com elements dinamitzadors d'un territori i/o destinació. En aquesta nova legislatura municipal assistim a la creació d'una nova “Regidoria de Promoció Esportiva”. A data d'avui només sabem que el seu objectiu es suposadament; promocionar l'esport i el turisme. Però encara no ens queda molt clar aquest últim aspecte. I en contrapartida si que sorgeixen incògnites i preguntes per respondre com per exemple: Quins esports es volen promocionar? Només promocionar esports? O potser l'esport i l'oferta complementaria de Calafell en un sol paquet? De quina manera? Ningú encara sap res.
A dia d'avui aquesta nova regidoria és encara una incògnita. Tres mesos després de la seva constitució (amb logotip propi inclòs) ningú sap res d’ella. A hores d'ara resulta significatiu encara no haver sentit parlar d'ella, ni haver vist res on es reflecteixin com a mínim els objectius i eixos fonamentals d'aquesta nova àrea municipal. Sense obviar la importància que té per el sector privat turístic saber també; que línies estratègiques de treball seguirà, quines activitats té programades, quins esdeveniments esportius volen promocionar, quins prioritzaran, quin paper tindran les entitats associatives esportives locals, i com quedarà estructurada la seva participació en aquesta promoció esportiva, per remarcar alguns punts importants.
Propers als últims mesos del present any, no s'ha facilitat encara un calendari de les accions promocionals que es duran a terme el proper, ni tampoc una planificació de treball en el qual es concretin; com es portarà a terme la promoció esportiva del municipi, on i quan. I tampoc s'específicat a cap lloc quin paper tindrà el sector privat en aquesta promoció. Cal remarcar que aquest calendari és fonamental que ja estigui fet i estigui en mans de tots els calafellencs, les entitats, els empresaris i els agents turístics de Calafell. Però encara més important el calendari i les propostes haurien d'estar ja en el mercat. Sensa aquest pla d’accions i calendari, estem abocats a realitzar una promoció fora de dates, amb el conseqüent perjudici econòmic i d'imatge que en els temps que corren no podem permetre'ns.
Entrant en aspectes econòmics, tampoc sabem el cost econòmic que suposa per a les arques municipals aquesta nova "Regidoria". Si l'equip de govern municipal s'empara sota l'excusa que no hi ha diners, o justifiquen la seva inoperància en que “ens heu deixat la caixa buida”. Estem doncs en el dret d'afirmar que només són excuses. I si és així; Quin sentit té crear una nova regidoria si no hi han diners? O potser si té sentit? Per a qui? o Per a què?. Potser a hores d'ara haurien de contestar ja a alguna d’aquestes preguntes.
Parlar d'esport en els temps que corren es una gran responsabilitat, i fer-ho en el context d'un municipi turístic com Calafell requereix del màxim coneixement del sector, serietat, professionalitat i molt de rigor polític. Perquè parlem d’un nou model de turisme. Un turisme alternatiu que s’estar convertint en eix vertebrador d’innombrables polítiques i ofertes turístiques, tant de destinacions madures com el cas de Calafell, com d’emergents, especialment d'interior, que s’han vist obligats a crear i desenvolupar productes turístics per obtenir noves fonts d'ingressos.
Finalment es necessari que la nova Regidoria de Promoció Esportiva concretés quins esports i esdeveniments esportius pensen promocionar, amb l'objectiu de treballar conjuntament amb tots els agents del sector privat, i entitats associatives esportives de Calafell per crear nous productes turístics i un signe d'identitat del municipi, que permeti projectar-ho definitivament fora de les nostres fronteres a la recerca de nous segments de mercat.
Cal dir que a data d'avui tampoc es veu cap moviment ni acció concreta envers l’esport escolar. Crear un pla d’accions i un calendari de l’esport escolar on es reflecteixi la planificació anual d'actes, esdeveniments, activitats i promocions en clau esportiva escolar. Cal fomentar l’activitat física en les escoles com a eina de salut i desenvolupament personal, més enllà de les tradicionals activitats esportives extraescolars. L'esport en l'àmbit escolar i d'entitats associatives també pot esdevenir en turisme.
Actualment, l'esport a Calafell ja es confereix com un dels elements i activitats de vital importància per al desenvolupament social i econòmic durant bona part de l'any. En un futur no gaire llunyà, l’esport vinculat al turisme serà una de les principals fonts d'ingressos. Turisme esportiu, turisme actiu i naturalesa, conformen a Calafell el trinomi perfecte perquè amb el tradicional turisme de sol i platja, Calafell pugui mirar en positiu al futur. Només amb treball, il·lusió i professionalitat es podrà superar el cada vegada més alt llistó de la demanda turística, una demanda més exigent i especialitzada.
Amb la intenció de fer una crítica constructiva que permeti al nou equip de govern municipal comença a posar fil a l’agulla. Cal preguntar-nos: Era necessari crear una nova regidoria ? No era suficient treballar des de l'actual Regidoria d'Esports conjuntament, i en xarxa amb la resta d'àrees i regidories del Consistori?, en especial la Regidoria de Promoció Económica, Turisme i Comerç. Perque no aprofitem els recursos i excel.lents professionals que ja tenim en el Consistori?
Tot i que la frase pronunciada per l'astronauta Jack Swigert durant l'accidentat viatge de l'Apol·lo 13, després d'observar una llum d'advertiment acompanyat d'un esclat, no significava la fi del viatge lunar, es va popularitzar, per adonar, de manera informal, del sorgiment de problemes.
Definitivament …a Calafell, tenim un problema!, les llums d'alarma s'han encès una darrere l’altra, i la pèrdua d'energia és una realitat que acabarà per ser notòria i palpable en totes els sectors. Però igual que l'avaria de l'Apol.lo XIII, tot té solució, ja que després de l'accidentat llençament, els viatges lunars segueixen sent una realitat.
No hi ha excuses que valguin! Cal treballar dur per construir el futur, sent ara per ara l'única eina i solució al problema.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

¿Incivismo o falta de presupuesto?

Estas imágenes son asíduas en muchas de las calles de nuestro municipio y, durante toda la temporada de verano, han inundado nuestro paisaje urbano. Muebles viejos y destrozados que ya no sirven, bolsas llenas de basura, inodoros que ya hicieron su uso, restos de poda, etc.

Todos estos despojos se acumulan al lado de los contenedores de Calafell sin otro objetivo que esperar a que los servicios municipales los pasen a recoger. Lo más intolerable es que todas las fotos han sido realizadas en una única manzana de nuestro municipio. Son el claro ejemplo de que el sistema de recogida de basura y el mantenimiento de la limpieza de nuestras calles no funciona.

En más de una ocasión hemos oído al alcalde Olivella elogiar al actual concejal de medio ambiente y manifestarse orgulloso del trabajo que se está haciendo desde dicha concejalía. Dice haberse hecho una tarea encomiable y efectiva con respecto al sistema de recogida.

Desde la oposición no tenemos más remedio que denunciar públicamente que no se estará haciendo tan buena misión cuando comprobamos que hay tanta basura acumulada en un única manzana de este pueblo, y además manteniéndose la basura durante varios días.

Señores del equipo de gobierno, presionen más a la empresa adjudicataria, revisen el convenio, hagan lo que tengan que hacer, pero no podemos permitirnos semejante porquería.

¿Cuál será ahora la excusa? ¿Será el incivismo de los vecinos o será culpa del anterior equipo de gobierno que dejó las arcas vacías?

Se admiten opiniones.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Tarragona seu dels Jocs del Mediterrani pel 2017.


Avui s'ha sabut que Tarragona serà la seu dels Jocs del Mediterrà pel 2017. Ha guanyat en l'elecció a la ciutat egipcia d'Alexandria. Amb aquesta elecció, Calafell forma part de la candidatura guanyadora i, per tant, serà subseu de les modalitats d'esgrima, tennis taula i futbol. Això implicarà una millora important de les instal·lacions esportives del municipi, amb la construcció d'un nou pavelló. Però, també, un bon impuls econòmic pel sector turístic, hoteler i comercial de Calafell. A més, Calafell projectarà la seva imatge al món i podrà ser part de l'èxit d'aquests jocs, on hi participaran milers d'atletes.

En primer lloc, vull felicitar a l'alcalde de Tarragona, Pep Fèlix Ballesteros, per la seva energia i esforç per aconseguir aquest objectiu ambiciós per la ciutat. Agrair i felicitar a l'organització de la candidatura per permetre que Calafell formi part d'aquests Jocs i per la seva lluita per que siguin una realitat.

També hem de felicitar-nos, a Calafell, per l'aposta que, en el seu dia vam fer per ser subseu, a través del llavors alcalde, Jordi Sánchez i del Regidor d'esports, José Manuel Núñez. Y, per extensió, a aquell equip de govern que, després del seu mandat, encara recull èxits per la seva gestió.

Felicitar també a l'alctual alcalde, Joan Olivella, i al regidor d'esports, Juan José Iglesias, així com a l'equip de govern actual, per haver continuat la feina feta per l'anterior i seguir amb l'aposta per ser subseu dels Jocs. Ara toca fer molta feina i ens tindran al seu costat en el que calgui.

Agraïment als tècnics i personal de la regidoria d'esports per la labor realitzada i per l'esforç en preparar tota la documentació necessària per a la presentació de la Candidatura.

Finalment, felicitar a tots els calafellencs per aconseguir aquesta fita i participar, per primer cop, en un esdeveniment internacional com són els Jocs del Mediterrà. Aquest cop sí, serem el "somriure del Mediterrà". Felicitats!

Sensibilitat cap els joves

En data 29 de desembre de 2010, l’anterior equip de govern de l’Ajuntament de Calafell posava en marxa el projecte SUMA’T. Un programa que ha tingut com a principal objectiu formar i donar feina a joves entre 18 i 24 anys que es trobaven en situació d’atur i que no havien finalitzat els seus estudis primaris. Els oficis es van seleccionar molt curosament responent a les necessitats laborals del moment al nostre municipi. Aquests oficis van ser: mestre d’embarcacions, programació web 2.0, dinamitzador/a de comerç i perruqueria.

Pel que hem pogut veure a la pàgina web de l’Ajuntament, el dijous passat va finalitzar aquest programa amb els actes de cloenda i d’entrega de diplomes als participants. Estem molt satisfets i orgullosos d’haver estat els promotors d’un projecte tan innovador i que ha ajudat finalment a 39 joves del nostre territori a formar-se en un ofici i a 12 d’ells a tenir un contracte laboral. Al llarg de tota la legislatura anterior, el partit socialista va mostrar la seva sensibilitat envers la creació d’ocupació i la formació. El moment econòmic i social ho requeria. Vam ajudar moltes famílies del nostre municipi creant un total de 500 llocs de treball i formant més de 2000 persones.

El programa SUMA’T es va poder dur a terme gràcies a les polítiques actives de formació i d’ocupació que va potenciar l’anterior govern de la Generalitat. Concretament va estar subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i cofinançat en un 50% pel Fons Social Europeu.

Per acabar, voldria donar les gràcies a totes aquelles persones i professionals del nostre municipi que han fet possible que aquest hagi estat un projecte d’èxit. També el meu reconeixement als treballadors de la Regidoria de Treball per la seva dedicació. En especial, voldria agrair a l’Associació Patí Català de Calafell la seva inestimable ajuda. Van creure ràpidament en la viabilitat del projecte que els vàrem presentar i van cedir de forma gratuïta a l’Ajuntament de Calafell les seves instal·lacions per dur una part del projecte, a més d’altres importants aportacions.

Per cert, a la foto que publica l’Ajuntament sobre la notícia hem trobat a faltar a la regidora de treball.

dijous, 13 d’octubre del 2011

L'Institut és cosa de tots, Sr. Olivella


La foto que podeu veure més amunt correspon a una imatge que es podia consultar en el programa socialista de les anteriors eleccions municipals. Per què diem això? Llegim un moment les darreres declaracions de l'alcalde en relació a l'Institut La Talaia de Segur de Calafell:

"Des de que vam assolir el govern a l’Ajuntament de Calafell, hem mantingut diverses reunions amb els responsables d’Educació de la Generalitat, els quals han deixat palès que la construcció d’aquest nou equipament era una de les seves prioritats. Tanmateix, no volem pecar de massa optimistes, perquè sabem que les circumstàncies són difícils, però lluitarem fins l’últim moment perquè aquest institut sigui una realitat. Perquè després de quatre anys perduts, quatre anys aturant i canviant el projecte anterior que nosaltres vam deixar tancat, considerem que ara ja toca."

Oi que sembla que la feina l'hagi fet ell tot sòl? Doncs no! Comencem pels antecedents del projecte:

1- Octubre de 2007: reunió en el Departament d'Ensenyament dels Serveis Territorials de Tarragona. Tema: Institut de Segur. Assistents: alcalde, Jordi Sánchez; regidor de Territori, Ramon Ferré; regidora d'Educació, Teresa Cumplido. Es pregunta per la situació concreta de l'Institut i se'ns comunica que la darrera reunió mantinguda per tractar sobre aquest tema la van mantenir anys abans els membres del consistori de llavors, Miquel Roso i Joan Olivella. Val a dir que a la Generalitat no hi ha cap document de l'actuació. Per tant, formalment no s'havia iniciat cap projecte.

2- En tot cas, hauria estat un acord de paraula i vinculat al sector K de Mas Mel, en uns terrenys amb una pendent superior al 20% que la Generalitat no acceptava. Aquesta informació ens la va facilitar el seu dia el propi Govern català. Per cert, aquest terreny es pretenia aconseguir doblant el nombre d'habitatges permesos en el sector, amb un conveni il·legal, signat pel senyor Olivella amb el Grup Gaudir.

3- El govern socialista municipal va preferir ubicar al centre de Segur aquest equipament, per la seva centralitat i bona comunicació. Així s'evitaven problemes de mobilitat com els que es donen a l'escola La Ginesta, projecte portat a terme (aquest sí) per un govern de CiU del qual formava part el Joan Olivella, o els del Mossèn Cinto, que genera un volum de circulació impropi d'una urbanització residencial com és Mas Mel. Per aconseguir això es va efectuar una modificació del planejament llavors vigent, amb el vot en contra de CiU i Olivella.

4- El març de 2011 hi va haver una taula mixta per tractar el tema de l'Institut, entre d'altres. Per part de l'Ajuntament vàrem deixar palès que aquest equipament era innegociable i altament prioritari.

5- Efectivament, el darrer tràmit del que parla l'alcalde triomfalment ha estat aprovat per ell. Però ho ha estat senzillament per què li tocava fer-ho, ja que aquest tràmit (l'últim de tots els que calia fer) havia estat iniciat per l'anterior govern socialista, amb l'aprovació inicial del Pla especial, on, per cert, Olivella i CiU es van abstenir. Podeu preguntar a pares i professors, informats puntualment per l'Ajuntament, sobre qui va fer què en el procés d'implantació del nou Institut. També podeu consultar els diversos diaris oficials de la Generalitat i de la Província.

Els socialistes entenem que un projecte així és de tots, i no volem excloure al que ara és el govern municipal. Però no ens agrada que algú falti a la veritat davant del poble en un tema que l'atany i el preocupa. I molt menys, que ho faci l'alcalde.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Calafell, máxima inversión (I)


Siguiendo con el análisis económico del Ayuntamiento de Calafell, con datos del Ministerio de Economía y Hacienda del 2009 y 2010, analizaremos los datos de la inversión real en relación a los municipios de la comarca del Baix Penedés.

La tabla demuestra que, Calafell, es el municipio de la comarca que más invirtió en el año 2010, con 12 millones de euros de inversión real. En segundo lugar, a mucha distancia, se sitúan El Vendrell, con 9 millones, y La Bisbal del Penedés, con 8 millones. Cabe destacar que hay cuatro municipios que no presentaron sus cuentas a tiempo y el Ministerio no ha podido ofrecer datos de esos municipios (Bonastre, Cunit, Masllorenç i el Montmell).

En el año 2009, en cambio, Calafell fue el segundo municipio en inversión real, con 11'6 millones de euros, por detrás de El Vendrell, que llegó a los 17 millones de inversión.

En anteriores entradas, hemos analizado el endeudamiento en relación a los municipios de la comarca del Baix Penedés. En esa comparación, mostrábamos la reducción de 1'3 millones de euros de endeudamiento del año 2010 respecto al 2009. En cambio, en la tabla que analizamos ahora, vemos que la inversión aumenta. Cabe reseñar que, en el 2009, Calafell recibió más de 4 millones de euros del Estado para el FEIL (Fondo Estatal de Inversión Local) que se destinó íntegramente a reurbanizar las calles del centro de Segur. En cambio, en el 2010, recibió sólo 2'4 millones de euros del FEOSL (Fondo Estatal de Ocupación y Sostenibilidad Local). Es decir, hizo más, con menos esfuerzo.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Balanç de la temporada turística (i II)


El top manta ha estat l'altra lluita del govern. Hem de felicitar al regidor de Seguretat Ciutadana Paco Clavero i als agents de la Policia Local i Mossos d'esquadra per la tasca que han fet durant aqusest estiu. Han evitat, bastant, la presència dels manters en el Passeig, almenys durant unes determinades franges horàries. Diuen que l'han eradicat del tot, però el vídeo demostra que no, que quan els municipals i mossos finalitzàven el seu torn de treball, els manters tornàven a sortir. Al final de l'estiu, s'ha baixat la guàrdia, segurament per motius que millor no comentar. No sabem quants milers d'euros ha costat aquest servei al municipi pagant hores extres de la policia, però esperem poder dir que han estat ben empleats.


Les carpetes del passeig marítim han estat un dels altres punts d'interès. L'equip de govern va presumir de baixar els preus de les ocupacions de la via pública per ajudar els paradistes a combatre la crisis. Però la pregunta és: ¿l'equip de govern ha tractat a tothom de la mateixa manera? ¿ha tingut la mateixa sensibilitat amb tothom que té negoci en locals, i que, ademés fan l'esforç d'obrir tot l'any? NO.

Un dia, apropant-nos a una de les carpes a comprar un dibuix d'aquells que es pinten amb uns colors i aigua, la noia va dir que valia dos euros menys que a una botiga del Passeig marítim de la Platja! Competència deslleial. El govern baixa els preus de les ocupacions a firaires ocasionals de temporada i els permet vendre els productes més barats que als comerços i establiments que fan l'esforç d'obrir tot l'any. Quin exemple!

L'anterior equip de govern va aconseguir endreçar les parades, limitant-les en nombre, ordenant-les estèticament i millorant la qualitat del producte que oferien. Sense cap mena de dubte, el vídeo demostra que s'ha baixat el llistó de l'exigència i la qualitat tant en la imatge, com en la qualitat de les parades, com també en el producte.

Als serveis de la platja hem pogut veure que han faltat PoliKlyns (almenys un!). També, hem pogut comprovar, in situ, com a usuaris, que hi havien algunes incidències com per exemple, la megafonia massa alta i sorollosa en algun punt de la platja, tot molestant veïns i ciutadans que passejàven i disfrutàven tenint una conversa a les terrasses dels establiments. O bé dutxes i rentapeus plens d'herbes al voltant (foto) o bé passeres mal col·locades que provocaven caigudes i ensopegades de gent gran. Per cert, les passeres haurien de posar-se a inicis de la temporada turística i no una vegada la gent ja ha ocupat les platges ja que provoca dificultats als més grans, amb persones amb dificultats de mobilitat o inclús a mares amb cotxets de nen.
Això sí, un any més, la neteja de les platges i la qualitat de l'aigua han estat excel·lents. S'ha millorat el servei de socorrisme que, segons el regidor de Medi Ambient, estava en risc de no poder reprendre la seva activitat. A la web municipal, el govern ha afirmat que "han fet mans i mànigues per tal de poder prendre les mesures pertinents per que les platges del municipi poguessin tornar a tenir aquest servei". Cal aclarir que això ha estat possible gràcies a que l'anterior govern ho va deixar previst i, fins i tot, va iniciar gran part dels treballs (com la col·locació de les proteccions metàl·liques a les escales de les torres de guaita que, curiosament i hàbilment, no esmenten com una de les millores que incorpora el servei en matèria de seguretat).

Finalment, en quant a activitats i productes turístics, s'han mantingut els/les previstes per l'anterior govern. No hi ha hagut cap incidència rellevant ni cap alteració o nova proposta a destacar. Això sí, un any més s'ha dinamitzat la platja, el turisme i s'han ofert actius de qualitat (com el Nòrdic Walking, les visites al Patrimoni, les nits ibèriques, el Club infantil, les activitats dels dimarts joves, o recentment, el Rockabilly).

Per tant, podríem concloure que ha estat un estiu positiu, excepte el juliol (pel clima), en quant a activitats i productes turístics, en quant a presència de turistes i visitants, en quant a volum de negoci generat,... però que, en certs aspectes, s'ha reduït la qualitat de l'espai públic, l'oferta comercial i els serveis de les platges. Com ho heu vist vosaltres?

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Opinión sobre las propuestas del 15M (III).

Para poder hacer un seguimiento del tema os adjunto la dirección donde encontraréis el documento íntegro de dichas propuestas:
http://www.democraciarealya.es/documento-transversal/

Analicemos, pues, su contenido:


5. CONTROL DE LAS ENTIDADES BANCARIAS:


No estoy deacuerdo con la prohibición de cualquier tipo de rescate o inyección de capital a entidades bancarias, pero sí que se recupere este capital “prestado” para crear empleo e I+D. Las entidades que no puedan retornar ese dinero “prestado”, deberían nacionalizarse o constituirse en banco público. No es de recibo que los bancos capitalicen sus beneficios y nacionalicen sus deudas o pérdidas. Deben retornar el dinero al Estado, puesto que es de todos. Eso no significa que se deban elevar los impuestos a la banca. Rubalcaba ha dicho que "una parte de los beneficios de esos bancos y cajas deben ir a la creación de lugares de trabajo". Él apuesta por el retorno de este dinero para un fin a corto/medio plazo de crear empleo.
http://www.psoe.es/saladeprensa/pressnotes/598563/page/rubalcaba-desvela-que-sus-dos-nuevos-impuestos-banca-a-las-grandes-fortunas-permitiran-recaud.html

Hay que perseguir las malas prácticas bancarias y los movimiento especulativos, evitando el desvío de capital hacia paraísos fiscales.


6. FISCALIDAD:


Soy partidario de recuperar el impuesto de patrimonio y aumentar la presión fiscal sobre las grandes fortunas. Rubalcaba ya lo propone. Pero, lo más importante, es que todo el mundo pague lo que marca la ley. En los tiempos que corren, con el avance tecnológico que hay, no puede ser que exista fraude fiscal. Hay que hacer cumplir las leyes y que nadie se escape de los pagos en tasas, impuestos y precios públicos estipulados. Estoy totalmente deacuerdo con la imposición de una tasa a las transacciones internacionales (tasa Tobin). También, creo, debería imponerse duras sanciones a las empresas que, aun, dañan el medioambiente y no usan las nuevas tecnologías o las energías renovables para su producción.

divendres, 7 d’octubre del 2011

Y se nos fue la luz... ¡angelitos!


Parece que, después de todas las contrataciones hechas por el nuevo gobierno para llevar la Comunicación y la web municipal, no ha sido suficiente tal despilfarro. Angelitos y Pinos de Farrés no han podido evitar que saltaran los fusibles de la web municipal.

Han sido pocos minutos, pero lo suficiente para que nos llegaran pantallazos, sms i mails explicándonos lo sucedido. Gracias a todos los que están atentos a lo que sucede en la red. Con su ayuda, podremos explicar la inoperancia e incompetencia de las nuevas contrataciones municipales en materia de Comunicación. ¡Gracias a todos!

Algunos están "off-line".

Ahir ens van visitar els nostres Diputats a Tarragona.


Els Diputats del grup del PSC a la Diputació van assistir ahir a la jornada política que es va cel·lebrar a Calafell. A banda dels dos representants de la comarca, Imma Costa i Martí Carnicer, van assistir el seu portaveu, Josep Masdeu, i els Diputats Maria José Beltrán, Joan Antoni Brull y Antonio López. Aquesta jornada política va comptar, a més, amb la presència de Joan Ruiz, fins ara Diputat al Congrés, i Judith Alberich, fins ara Senadora a Madrid. També hi van assistir diversos caps de llista i primers secretaris de la comarca del Baix Penedès, així com un nombrós grup de regidors i militants del PSC de Calafell.

Tant el Grup de la Diputació, com la regidora Yolanda Almagro, opinen als seus blocs i fan un resum ampli de les demandes que es van fer per part del colectiu de Diputats del PSC a la Diputació.

Per Calafell, aquesta visita dels Diputats suposa un cop moral, després de les eleccions del maig passat, per encarar el futur. La jornada política cel·lebrada a Calafell, ens dóna forces per treballar, en els propers quatre anys per aconseguir l'alcaldia el 2015, amb el ple suport del Partit.

Que s'hagi triat Calafell, com la primera destinació d'aquestes jornades que el Grup del PSC a la Diputació fa pel territori, ens honora i ens dóna rellevància dins del propi Partit, en uns moments de canvis i de renovació interna. Calafell està participant de forma activa en aquesta renovació i estem molt agraïts que comptin amb nosaltres per tirar endavant aquest procés de reformar les estructures del PSC a Catalunya.

Gràcies companys pel vostre suport i recolzament. Calafell no us defraudarà!

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Premi per l'Agrupació de Calafell.



El Grup socialista de la Diputació de Tarragona visitarà, demà dijous, Calafell. El grup del PSC està format pels Diputats: Sr. Josep Fèlix Ballesteros Casanova, Sr. Josep Masdeu Isern, Sra. Maria José Beltran Piñol, Sr. Joan Antoni Brull Castell, Sr. Martí Carnicer Vidal, Sra. Maria Immaculada Costa Ramón, Sr. Antoni López López, Sr. Francesc Josep Miró Melich i Sra. Montserrat Roca Navarro.

El Grup del PSC de la Diputació de Tarragona torna a iniciar les reunions amb el territori, amb la voluntat de sumar esforços. Es pretén consolidar una estratègia conjunta, especialment, en aquests moments difícils. El lloc escollit per iniciar aquesta primera trobada de la nova legislatura és Calafell. Així, s'ha volgut premiar la trajectòria, la renovació i la revitalització de l'agrupació calafellenca com a exemple a seguir i demostrar que compta amb el suport del partit.

A la trobada, hi asistirán tots els Diputats del Grup del PSC, els caps de llista i/o portaveus de cada un dels municipis de la comarca, els Consellers comarcals i els primers secretaris de les agrupacions de la comarca del Baix Penedès. També estan convidats els regidors del PSC a l'Ajuntament de Calafell.

La convocatòria comença a les 12 del matí, davant la Casa Barral, amb una roda de premsa. Continuarà amb la visita a la mateixa Casa Barral, recordant l'editor i escriptor estretament vinculat al Partit Socialista de Catalunya. Seguidament, es visitarà la Confraria de Pescadors i la Llar del Pescador Jubilat. Finalment, es cel·lebrarà una reunió de treball i un dinar a l'Hotel Antiga de Calafell poble.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Balanç de la temporada turística (I)

La temporada turística d'aquest any ha estat fortament condicionada pel clima. El juliol va ser dolent climatològicament i difícil pels comerciants, botiguers i empresaris del sector de la restauració i l'hoteleria. L'agost, afortunadament més bo en quant al temps, ha estat molt millor, especialment pels hotelers. Val a dir que, aquest any, el juny tampoc va ser dolent, potser millor de l'habitual. Tot això són percepcions que hem pogut constratar passejant i parlant amb els propietaris dels establiments. Només sabem que l'ocupació hotelera ha estat del 85% a nivell local, però, el balanç general no és dolent. A nivell estatal, ha augmentat un 7% la visita d'estrangers, dades que no es registraven des del 2.000. Es pot dir que el sector turístic ha aguantat la crisis aquest estiu.

Però, a Calafell, fem balanç dels serveis i de les propostes del nou govern:

La supressió del carril bici ha impedit fer balanç de la seva utilització. La fotografia, de Setmana Santa, mostra que no només l'utilitzaven els ciclistes, sinó que el feien servir, també, corredors, patinadors i skaters. Desafortunadament, aquests potencials usuaris han tornat a sobre el passeig, on s'han tornat a repetir casos d'atropellaments i topades entre ciclistes i vianants durant tot l'estiu. No insistirem en la necessitat d'un carril bici, ja ho hem fet. Acceptem tots els possibles inconvenients que pogués tenir. Però hagués estat bé mantenir el que ja teníem per poder estudiar la seva activitat, almenys durant un estiu, i poder fer balanç. L'equip de govern va preferir eliminar-lo, no fos cas que l'haguéssim encertat i es consolidés.

La zona blava no ha funcionat durant l'estiu, a excepció del mes d'agost. Val a dir que, la seva posada en funcionament va ser sense donar-ne coneixement i sense avisar a ningú. Aquest fet va provocar que hi hagués una gran "multada general" als vehicles acostumats a aparcar sense pagar durant el mes de juliol, empipant els veïns i visitants amb molta raó.

Un cop posada en marxa, la zona blava s'ha convertit en un desert, tal i com es veu la foto, en les hores de funcionament. La manca d'aparcament fa que s'ompli quan no funciona. En canvi, quan està en marxa, els veïns prefereixen aparcar en un altre lloc gratuït i deixen enormes espais buits que demostren la falta de necessitat en segons quins llocs i que, segurament, és massa gran l'espai destinat a la rotació de vehicles.

Potser això demostra que els vehicles aparquen on poden i que poden fer-ho, però també que el carril bici que es va fer no treia tants aparcaments com es diu, ja que no s'utilitzaven mentre funcionava la zona blava (que és quan obren els negocis).

El govern ha proposat dues coses més, referents a la recollida de residus: instal·lar nous contenidors per a tenir més proximitat i evitar que es deixés la brossa sobre el mur (que ha costat 16.000 euros), a més d'anunciar sancions per incivisme als que deixessin la brossa sobre el mur. Una imatge val més que mil paraules. Ens agradaria saber quantes multes s'han posat per incivisme, suposem que cap. És evident que cal millorar i molt!

La promesa electoral de deixar treure els expositors al carrer, a l'illa de vianants (creant obstacles als vianants i recuperant la imatge de "mercadillo" que s'havia aconseguit eliminar), ha vingut acompanyada d'una exagerada permissivitat en l'ocupació de la via pública, fins el punt en què han aparegut terrasses de bars en llocs on mai havien estat. S'ha culpat la llei antitabac, però la conseqüència és que s'ha empitjorat la imatge dels carrers. S'ha permès l'ús de mobiliari publicitari de plàstic, sense cap criteri estètic, sense proteccions i delimitacions físiques de l'espai que evitin perills i en millorin la seguretat. No s'ha pensat quin és el millor espai per a ubicar-los ni tampoc els conflictes de sorolls i molèsties que ocasionen als veïns (en segons quins llocs). A més, tenim constància de que no tots han pagat el mateix per cada espai. Per posar un exemple d'altres municipis que han fet correctament aquesta feina, a Sant Sadurní, la regidora del PP ha proposat regular aquests espais amb una ordenança estètica i d'ocupació de la via pública.
Us imagineu que, a Segur, s'ocupés la vorera nord del passeig amb taules i cadires dels propis bars i establiments que hi ha allà? Què opineu?

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Resum de la sessió plenària d'avui.


Avui, dilluns, s'ha celebrat el ple ordinari corresponent al mes de setembre, ajornat per la celebració de les Festes de Sant Miquel i la Fira de Segur. El ple ha estat un simple tràmit, on s'ha parlat de temes ja engegats per l'anterior govern, com l'IES de Segur, i també el nomenament "continuista" del jutge de Pau de Calafell.

El primer punt, ha estat el nomenament del Jutge de Pau de Calafell, en favor de Josep Garriga i Hugué que, actualment, ja és el titular del càrrec. Garriga, amb 76 anys d'edat, té una llarga trajectòria dins el poder judicial que l'han convertit en un dels jutges més coneguts arreu de la província i de Catalunya. Per tant, ha comptat amb el suport de tots els grups municipals per continuar ostentant aquest càrrec. El suplent serà Miguel Alay Marcos, escollit entre 4 candidats més que s'han presentat, també per unanimitat dels grups.

Hi ha hagut dos punts més de tràmit on es modifiquen els fitxers automatitzats de comerç i turisme per tal d'actualitzar els arxius de persones que sol·liciten informació a ambdós departaments, majoritàriament vinguts de fora del municipi, i l'aprovació inicial de l'ordenança reguladora del registre municipal de parelles estables de l'Ajuntament de Calafell, que regula el registre municipal d'unions estables de parella aprovat el 4 de juliol del 2000 pel govern de què formava part el PSC. Ambdós punts, han comptat amb l'aprovació de tots els grups municipals.

Per tancar els punts del ple, s'ha aprovat la incorporació d'un Pollancre, Populus nigra, que s'ha descobert amb la neteja de la riera de la Casa Nova de Segur, al catàleg de l'arbrat, aprovat per l'anterior Consistori i l'aprovació provisional del Text Refós del Pla Especial Urbanístic de la zona d'equipaments situada entre els carrers Brasil i Cúspide de Segur, on s'ubicarà el nou Institut (INS) "La Talaia".

Val a dir que, aquest nou INS s'ha retrassat en la seva planificació fruit de les retallades que està aplicant el Govern de la Generalitat de Catalunya, encapçalat per CiU. Hem exigit al govern municipal que apreti per a que l'INS de Segur sigui una realitat el més aviat possible i no faci seguidisme de les polítiques de retallades socials dels seus caps de partit a la Generalitat, especialment en Educació i Sanitat.

Finalment, s'ha debatut la moció, presentada pel grup municipal d'UAM, rebutjant la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la immersió lingüística a les escoles catalanes. Aquesta moció s'ha aprovat, curiosament, trencant el pacte de govern CiU-PP, i sent recolzada per CiU, PSC i UAM. El PP s'ha abstingut.

El ple s'ha tancat amb una pila de precs i preguntes de l'oposició cap al govern, on s'han exigit respostes a diverses qüestions d'interès pels ciutadans:

- La feina que realitzen a l'Ajuntament Elisenda Pifarré i Àngel Solé, contractats, suposadament, per portar la comunicació i la web municipal, que no ha estat resposta. No s'ha dit ni quant cobraven, ni quin contracte tenien, ni quines tasques feien, ni per què tenien telèfon fix a l'Ajuntament (estant contractats externament),...
- La brossa abocada per URBASER, segons els veïns de Bellamar-Mas Mel, a un dels carrers sense sortida de l'urbanització, el carrer Cremadell (veure foto superior),
- la neteja del solar del casal de Calafell parc,
- la presència del cap de la policia i la "informalitat" en la recepció-sopar del municipi agermanat de Larmor Plage,
- la "informalitat" en l'entrega de premis de la policia, on va ser reconeguda la tasca de persones que van salvar vides humanes i es van desplaçar de Navarra per recollir el premi, sense l'atenció de ser convidats a dinar per ningú de l'Ajuntament,
- la nul·la actualització de la "ràdio a la carta" a la web de Calafell Ràdio, que des del 15 de setembre està aturada,
- el pla de mobilitat del Triatló i el no posar-lo com a fet destacat del mes de setembre en el butlletí que edita Turisme,
- la resposta als escrits presentats, especialment al que fa referència a un escrit del Síndic de Greuges on parla de la informació que s'ha de donar a l'oposició,
- la contractació "irregular" de la nova coordinadora,
- la bastida d'obra situada al Passeig Marítim de la Platja,
- el lavabo no col·locat de la petanca de Segur, tot i comptar amb el compromís de l'alcalde, en el darrer ple ordinari,
- les activitats que pensa fer la regidoria de Turisme,
- la retirada avançada de les passeres i lavabos de la platja, tot just abans del Pilar,
- els rètols de diversos carrers trencats (veure foto inferior),
- la recepció de l'alcalde i delegació de Begues, vers el nòrdic walking, sense comptar amb el club que l'organitza,
- les intal·lacions de la il·luminació del Camp de Futbol i les actacions necessàries al Pavelló Joan Ortoll per l'inici de la temporada d'OK lliga,
- La tarjeta de Nòrdic Walking,
- la marquesina del Carrer de la Rosa que té un vidre trencat,
- i d'altres temes colaterals que també s'han dit.

Fins i tot, s'ha escoltat per ràdio un "òstia P..., estoy harta!" d'una Tinent d'alcalde, a unes preguntes dels regidors nostres. En fi, massa nerviosisme i crispació per part de l'equip de govern, en un ple que ha estat molt tranquil i en un to constructiu per part del PSC. Deu ser cosa de "l'altra manera de fer política"...

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Calafell tot l'any

Degut als seus actius, Calafell ha esdevingut un dels municipis amb més oportunitats de la costa mediterrània. Una gestió potent en termes de promoció econòmica podria fer que Calafell arribés a veure’s com un pol d´atraccció de nous inversors. Només caldria saber aprofitar i explotar els recursos de que disposa d’una manera eficaç. És evident que prèviament seria necessari conèixer, per després poder estimular, les seves fortaleses i oportunitats.

Durant molts anys el reclam turístic de Calafell ha estat bàsicament el sol i la platja. El fet de gaudir d’un clima magnífic, amb sol gairebé els 365 dies de l’any, i de tenir un litoral de més de 5 quilòmetres de platges han estat dues característiques naturals que ens han aportat turisme, passant de puntetes per la creació de polítiques turístiques. Cal afegir un altre actiu com és la seva ubicació geogràfica privilegiada. Calafell es troba pràcticament a mig camí de dues capitals de província importants com són Barcelona i Tarragona. Només atenent a aquestes tres particularitats naturals, Calafell es situa en una molt bona posició del rànquing per esdevenir una important i atractiva destinació turística.

Però els anys ens han demostrat que amb les singularitats que la naturalesa ens proporciona no n’hi ha prou per avançar. Cal esforçar-se i fer un gir en aquesta manera de pensar. Necessitem projectes innovadors, programes elaborats a mida per tal de potenciar altres punts forts del nostre municipi, que els tenim. I aquí l’administració local pren un paper rellevant i absolutament necessari. S’ha de treballar de valent i saber posar en valor les oportunitats culturals, comercials, gastronòmiques i esportives que aquest municipi pot oferir.

Disposem d’un patrimoni històric de gran riquesa que fa de Calafell un municipi especial i extraordinàriament ric en termes culturals. Els nostres visitants poden fer un llarg recorregut per pràcticament tota la història de la humanitat sense sortir del nostre terme municipal. Des de la prehistòria fins als nostres dies, passant per la cultura ibera, l’edat mitjana o el romànic. L’equip de govern anterior ja va ser conscient d’aquestes oportunitats i va fer un gran esforç econòmic i de treball per impulsar aquest actiu cultural i turístic.

La crisi econòmica està fent estralls als nostres comerços. A aquestes alçades, cal formular un model comercial adequat per Calafell. No podem fer una política comercial continuista. Cal buscar estratègies i alternatives de dinamització econòmica que ajudin els comerciants a estimular les seves vendes durant tot l’any. Cal ajudar les entitats empresarials per tal de definir i modernitzar l’oferta comercial de les diferents àrees del municipi, seguint un procés d’adaptació a les necessitats dels consumidors.

La gastronomia és una aspecte del que podem fer gala a Calafell. El visitant pot triar entre una àmplia gamma de restaurants que treballen i cuiden a la perfecció la qualitat dels seus productes. L’oferta gastronòmica de Calafell és àmplia i variada i, això, és un reclam turístic molt poderós per atraure i fidelitzar els nostres visitants.

I no ens podem oblidar de l’efecte que l’esport té en el turisme. Durant la legislatura anterior, es va apostar per millorar la qualitat de l’oferta turística esportiva de Calafell, tot implantant nous projectes que creessin aliances entre el turisme, l’esport i la salut. El nordic walking, el triatlón i el duatló són exemples de proves esportives que han esdevingut, en els últims temps, nous productes turístics fruit de les noves demandes de la societat en materia de turisme alternatiu; demostrant el seu enorme potencial de futur per mobilitzar col·lectius, atraure visitants i dinamitzar econòmicament un territori.

Una vegada repassades les oportunitats i possibilitats de Calafell com a municipi turístic, cal dir que aquest també porta implícits una sèrie de punts febles propis, principalment, del context econòmic. La crisi econòmica, l’estacionalitat, l’atur o la concentració econòmica serien alguns d’ells. Febleses que es podrien pal·liar treballant pel canvi cap a un model de creixement econòmic que persegueixi una major productivitat.

No ens podem oblidar dels emprenedors. És imprescindible que les diferents administracions públiques apostin, sense retallades, per la creació d’empreses com a potent instrument de creació de nous llocs de treball i d’impuls de l’economia. L’anterior equip de govern així ho va creure i va crear, per primera vegada a Calafell, una àrea d’assessorament i ajuda a l'emprenedoria.

Totes aquestes qüestions, i més, s’haurien de tenir en compte si es creu en l’eslògan publicitari “Calafell tot l’any”.