dilluns, 28 de març del 2016

SOBRESALIENTE, EN TRANSPARENCIA


Calafell ha pasado del suspenso en transparencia (39'02% en el 2014) al sobresaliente (94'23% en el 2016). ¿Qué ha cambiado? Pues que el nuevo gobierno ha apostado por la transparencia como nunca antes se había hecho. No sólo poniendo todos los datos y documentos en la página web, sino creando también la Comisión Informativa, al inicio del mandato, y poniendo de presidente a un concejal de la oposición. El pacto con C's fue el punto de partida para hacer del ayuntamiento de Calafell, un Consistorio que apostaba por la transparencia como ninguno.

En pocos meses, los frutos han llegado. Y, aparte de lo que exige la propia Ley de Transparencia, el ayuntamiento ha conseguido el premio, en el Mapa InfoParticip@ que atorga la Universidad Autónoma de Barcelona, pasando del 90% en la valoración anual que realiza dicho organismo. Concretamente, Calafell ha sido valorado con un 94'23%, muy por encima del resto de municipios de la comarca (El Vendrell, 65'38%; Banyeres del Penedès, 50%; Cunit, 30'77%; Bellvei, 30%; Albinyana, 25%;...). De hecho, sólo Cambrils (98'08%) i Reus (96'15%) superan Calafell en este ranking en la Provincia de Tarragona.

Al iniciar este mandato, CiU se "reía" de la transparencia de este gobierno, el tiempo los ha puesto en su lugar. Aunque ya estamos acostumbrados a sus erróneas profecías. También decían que no podríamos bajar el IBI un 10% y que no podríamos aprobar los presupuestos con esa rebaja. El tiempo nos ha dado la razón. Quizá deberían de hacérselo mirar...

Felicitamos a los trabajadores que lo han hecho posible, como Joan Colet, al concejal de la Comisión de Transparencia, José Manuel Tejedor, y a los técnicos que han colaborado en la consecución de dicho objetivo. ¡Felicidades a tod@s!

divendres, 25 de març del 2016

MOCIÓ PER RECLAMAR A LA GENERALITAT DE CATALUNYA EL RECONEIXEMENT I PAGAMENT DEL DEUTE AMB L’AJUNTAMENT DE CALAFELL


El Senyor Miguel Ángel Perín Tienda, com a Portaveu del grup municipal del PSC, exposa,

Des de 2010 el volum de transferències econòmiques de la Generalitat als ens locals ha davallat un 62%. Pel que fa a les transferències que corresponen al finançament de serveis amb competències compartides i/o a serveis sobre els quals els ajuntaments no tenen competències, han baixat un 56%. Malgrat tot, els ajuntaments catalans han continuat prestant els serveis per responsabilitat política i respecte democràtic a la ciutadania. En el cas de les subvencions per inversió (PUOSC i altres) la baixada ha estat del 92%. Igualment els ajuntaments, malgrat les limitacions imposades pel govern del PP i la manca d’ajuda de la Generalitat, han continuant invertint en el necessari manteniment de les infraestructures i equipaments locals (s’han recuperat nivells d’inversió similars als anys anteriors a la crisi), ja que malgrat tot són les administracions més sanejades del país (durant el 2015, en el seu conjunt, són les úniques que varen tenir superàvit, concretament del 0,5%).

En aquest context, reiteradament els consistoris catalans hem reclamat, a través de múltiples vies, a la Generalitat de Catalunya el pagament dels deutes que té reconeguts amb els ajuntaments. Es tracta en aquest cas de subvencions aprovades i concedides a obres i serveis municipals ja efectuats i que la Generalitat no abona als ajuntaments. Aquesta situació ens pot abocar a la impossibilitat de complir com voldríem amb els terminis legals de pagaments a proveïdors i ens converteix, de facto, en finançadors obligats de la Generalitat de Catalunya.

Però els perjudicis que l’actuació de la Generalitat provoca als ajuntaments no acaben aquí.  

A més de no pagar el que deu, la Generalitat de Catalunya no està reconeixent comptablement les obligacions de pagaments envers els ajuntaments, inflingint un doble càstig: no paga els deutes i no reconeix el deute real que té amb nosaltres.

Moltes entitats locals hem desenvolupat i desenvolupem activitats pròpies de la Generalitat assumint per responsabilitat una activitat de suplència amb els diners del municipi. Hem rebut l’atorgament de subvencions per poder finançar inversions, hem realitzat les activitats i inversions d’acord amb els preceptes signats, hem enviat les justificacions signades pels interventors i rebem, com a resposta, el silenci.

El silenci pot provocar manca de liquiditat. La Generalitat de Catalunya no ens paga. Però, en canvi, els ajuntaments hem d’abonar les factures dels nostres proveïdors en un termini de 30 dies.

A més, disminueix greument la solvència dels ajuntaments. No és només que no cobrem, és que ni tan sols ens volen reconèixer que ens deuen diners. Per tant, hem d’aplicar estrictament la normativa pressupostària i, segons aquesta, si no disposem de confirmació del fet quela despesa està justificada no podem registrar el deute de la Generalitat, posant en risc l’equilibri econòmic dels ajuntaments i la continuïtat dels serveis públics.

A dia d’avui, el deute que la Generalitat de Catalunya ha reconegut que té amb l’Ajuntament de Calafell és de 2.834.397,52 euros.

A banda d’aquest deute reconegut per la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament de Calafell també hi ha un deute no reconegut pel departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya que es correspon amb subvencions justificades per part de l’Ajuntament en conceptes d’inversió i que no han estat reconegudes.

Un principi essencial en les relacions entre les administracions com a ens territorial és el PRINCIPI DE LLEIALTAT INSTITUCIONAL, i els ajuntaments, com estableix l’article 86 de l’Estatut, som  un “ens local bàsic d’organització territorial i un mitjà essencial de participació de la comunitat”. Aquest principi impregna totes les nostres resolucions, convenis i acords, reconeixent a l’altre la seva autonomia, la seva singularitat i la seva capacitat com a representat de la ciutadania.

Per tot això, el grup socialista proposa al Ple de l’Ajuntament de Calafell l’adopció dels següents acords:

Primer.- Instar a la Generalitat de Catalunya a fer efectius de manera prioritària els pagaments pendents reconeguts amb l’Ajuntament de Calafell.

Segon.- Instar a la Generalitat de Catalunya a reconèixer els deutes no reconeguts que té amb l’Ajuntament de Calafell i a planificar una data de pagament.

Tercer.-  Incorporar el deute pendent als ajuntaments de Catalunya per municipi al denominat “portal de la transparència” de la Generalitat de Catalunya.

Quart.- Traslladar aquesta resolució a la conselleria d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, a la totalitat dels Grups del Parlament de Catalunya i a la Presidència del Parlament.


Calafell, 15 de març de 2016.

dijous, 24 de març del 2016

Resum de la sessió plenària d'ahir


Ahir es va celebrar una sessió plenària extraordinària a la nova Sala de plens de l'ajuntament de Calafell. Hi havia tres punts a tractar, dos convenis de patrocini a esportistes locals i l'adjudicació definitiva del nou contracte de manteniment i renovació de l'enllumenat públic del municipi.

Abans de començar el ple, es va fer un minut de silenci per les víctimes dels atemptats terroristes de Brussel·les.

Els convenis de patrocini són amb el jove pilot de motociclisme, Àlex Toledo, i la campiona del món de petanca, Rosario Inés Lizón. Els imports dels patrocinis són de 8.000 i 2.000 euros, respectivament. Àlex Toledo es troba en una temporada clau de la seva carrera esportiva, on ha de sentar les bases per a poder fer el salt al món professional en un parell d'anys.

Pel què fa al nou contracte de l'enllumenat públic, es va donar compte de la ressolució del Tribunal Català de Contractes que dóna la raó a l'ajutament en l'adjudicació feta a l'empresa Rubatec, després de que una de les empreses va impugnar aquesta adjudicació. A partir d'aquí, l'ajuntament ja pot signar el contracte amb la nova empresa i iniciar el manteniment de l'enllumenat públic, amb les noves condicions. El contracte tindrà una durada de 15 anys i un cost de 14,5 milions d'euros.

El nou contracte subrogarà els 4 treballadors de l'antiga empresa que feia aquest servei, tal i com contemplava el plec de condicions aprovat en l'anterior legislatura. No obstant, els 4 treballadors ja sortien en el contracte de 1995, el darrer que es va fer d'aquest servei. L'empresa que, fins ara, feia el servei, Instal.lacions Manyé, disposava de 8 treballadors que, a més de fer el manteniment de l'enllumenat públic, també feien feines a particulars i empreses. No obstant, el creixement del municipi i del nombre de punts de llum, des de l'any 1995, feia necessària una plantilla més alta que els 4 treballadors que constaven al contracte. El nou plec no preveia aquest servei millorat i, ara, l'equip de govern està intentant que la nova empresa assumeixi bona part, o la totalitat, dels treballadors que hi havia a l'antiga empresa.

dimarts, 22 de març del 2016

"Diàlegs al castell", amb l'alcalde de Calafell



La web de l'ajuntament ha estrenat avui els Diàlegs al castell, amb una entrevista a l'alcalde de Calafell, Ramon Ferré. El programa pretén ser un espai de pluralitat política, per on passaran tots els portaveus dels diferents grups municipals amb representació al Consistori, de manera quinzenal. És per tant, una manera de trencar amb la vella política, on la comunicació estava al servei de l'equip de govern. Es pretén donar veu i posar imatge a les opinions polítiques dels diferents grups municipals, d'una manera àgil i que arribin al màxim de població possible. Sense cap dubte, un nou pas per a la pluralitat política en els mitjans de comunicació institucionals.

divendres, 18 de març del 2016

Les xifres de la nostra gestió a l'Ajuntament de Calafell (3)


La nostra gestió a l'Ajuntament de Calafell continua oferint xifres objectivables i quantificables. Aquí en teniu un nou gràfic. Difoneu, compartiu-lo.

dimarts, 15 de març del 2016

Nous temps, nou ROM


Avui se celebra la primera jornada de participació ciutadana sobre el nou ROM (Reglament Orgànic Municipal) de l'ajuntament de Calafell. Podeu veure'n aquí tota la informació. Aquest esborrany ha estat elaborat per consens dels diferents grups municipals que configuren la Corporació, després de setmanes d'intens treball i debat. És un ROM més extens que l'anterior, tot i que deixa la Participació Ciutadana per a un nou Reglament que s'està treballant. Per tant, el nou ROM regula només la part formal del funcionament dels plens, comissions i altres òrgans de decisió municipals. Però, incorpora una sèrie de novetats que, tot seguit, detallem:

- Per primer cop, s'especifica en el ROM que la sala de plens ha de ser adaptada i garantir l'accés a les persones amb mobilitat reduïda.

- L'ordre del dia del Ple i els dictàmens de les Comissions Informatives s'hauran de publicar a la web de l'ajuntament, per a que tothom tingui accés als continguts que es debatran en el Ple.

- La convocatòria del Ple es trametrà als regidors cinc dies hàbils abans del Ple, enlloc dels dos dies que preveu la llei.

- Limita la celebració del Ple ordinari amb un màxim d'una setmana, abans o després, de la data prevista. Fins ara, s'havien celebrat plens ordinaris dins del mes previst, però a criteri de l'alcalde de torn.


dilluns, 14 de març del 2016

Després de baixar l’IBI, baixem també l’endeutament

No voldríem cansar els lectors amb un munt de xifres. Però n’hem de donar unes quantes perquè s’entengui com pot ser que, demanant un crèdit nou, l’endeutament de l’Ajuntament baixi. En realitat, és fàcil de comprendre. Qui llegís el nostre programa, recordarà que vam dir que demanaríem crèdits que no superessin els que s’anessin amortitzant cada any. D’aquesta forma, al final del mandat es deuria si fa o no fa el mateix als bancs, però hauríem diposat mentrestant d’uns 5 milions d’euros anuals per fer inversions.

Aquest 2016, tanmateix, podrem baixar l’endeutament tot i demanar un crèdit. I perquè? Doncs perquè el crèdit demanat és netament inferior a l’amortització que es fa enguany. L’amortització és de 5.416.266,70 euros (interessos a banda); el crèdit que demanarem puja 3.887.078.77 euros. Hi ha una diferència de 1.529.187,93 euros.

Aquest milió i mig d’euros no pot considerar-se exactament un estalvi, però en la mesura que és demanar menys que el que s’amortitza, significa acabar devent menys. I deure menys fa baixar el percentatge d’endeutament.

Sense voler cansar amb números, com dèiem al principi:

–el 30 de juny de 2015, just quan començava aquest mandat, l’endeutament de l’Ajuntament de Calafell era del 87,94%.

–a 31 de desembre de 2015, després de sis mesos de governar nosaltres, havia baixat al 81,14%.

–a final d’aquest 2016, haurà baixat al 77,29%.


Aconseguir aquesta evolució no és cap miracle ni s’han quadrat números a martellades. Simplement, és cosa d’actuar amb rigor i prudència. Estalviant allí on es pot i gastant millor. I per descomptat, sense oblidar en cap moment les persones que pateixen, ni tampoc les promeses electorals. Com la de baixar l’IBI, que ja hem complert i que deixa a la butxaca de la ciutadania 2,2 milions d’euros cada any.

divendres, 11 de març del 2016

La Catalunya rica i plena que tots diem defensar no es pot permetre ni la inacció ni la indiferència davant l’emergència social

El president del Grup Parlamentari Socialista, Miquel Iceta, ha assegurat en el ple específic del Parlament de Catalunya sobre pobresa i reactivació econòmica que “la Catalunya rica i plena que tots diem defensar no es pot permetre ni la inacció ni la indiferència davant l’emergència social”.

En la seva intervenció inicial en representació dels socialistes i com a proposants del debat, Miquel Iceta ha reclamat al Govern de la Generalitat que presenti el més aviat possible uns Pressupostos en què quedi clar “quants recursos pensa dedicar a les urgències socials i a revertir les retallades de drets i serveis públics que s’han practicat durant els darrers anys”. Pel líder dels socialistes catalans, les situacions de pobresa “són problemes que requereixen de voluntat política per resoldre’ls, d’acords de govern, de compromisos pressupostaris”, concreció d’una “política social ambiciosa, veritablement justa i equitativa, i d’un impuls a la reactivació econòmica i la creació d’ocupació que per si mateixes creen oportunitats i permeten sostenir la Catalunya social”.

“Volem situar l’emergència social al bell mig de l’agenda política catalana”, ha assegurat Miquel Iceta, que ha alertat sobre la possibilitat que el debat d’aquests dies al Parlament pugui limitar-se a declaracions d’intencions. “El nostre grup no pretén l’erosió del Govern ni fer d’aquest ple un instrument d’oposició; la nostra voluntat és la d’impulsar l’acció del Govern, arribar a acords el més concrets i ambiciosos possibles, i establir mecanismes de verificació dels acords i que donin continuïtat al debat que farem entre avui i demà”.

Tanmateix, Iceta ha demanat un acord entre tots els grups de la cambra, governs locals i agents econòmics i socials per elaborar un Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social a Catalunya amb una durada de quatre anys, “un Pla que reculli les estratègies globals d’inclusió activa que combinin mesures orientades als mercats de treball, l’accés als serveis de l’estat del benestar de qualitat i a uns ingressos mínims adequats” i que disposi “d’un diagnòstic acurat de la situació, indicadors de seguiment i avaluació i un compromís econòmic que podrà ser revisat”.

Entre les prioritats que s’ha fixat el grup socialista per aquest ple, el seu president n’ha destacat la necessitat de dotar-nos d’una Estratègia Integral per eradicar la violència contra la infància i mesures integrals per lluitar contra la pobresa infantil. També ha destacat el retorn a un copagament en dependència més just per a les persones amb discapacitat, la garantia de beques menjador i material escolar a tots els infants i joves que tot i tenir necessitat no accedeixen als ajuts, el pagament de les factures d’aigua, llum i gas així com les necessàries polítiques actives d’ocupació per a joves, majors de 45 anys i aturats de llarga durada.


Intervenció de Miquel Iceta

dimarts, 8 de març del 2016

La nostra lluita, de tots i totes, és ara i sempre, contra el masclisme! (manifest del PSC en aquest 8 de març)


Un any més, celebrem el 8 de març, Dia Internacional dels Drets de les Dones, com a jornada festiva i reivindicativa de reconeixement a la gran aportació de moltes dones i, també d’alguns homes, per conscienciar i denunciar les discriminacions de gènere. També volem reivindicar, amb emoció i orgull, la implicació permanent dels i les socialistes per crear eines polítiques per lluitar contra el masclisme i fer un món més just i igualitari per a tothom: la Llei Integral contra la Violència de Gènere, la Llei d'Igualtat estatal, la Llei d’Igualtat catalana aprovada al juliol del 2015, la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs, la Llei de Matrimoni entre persones del mateix sexe, la Llei catalana de LGTBi, la Llei estatal de Dependència, el Pla Concilia, el Pla d'Educació 0-3, la implantació de la coeducació i l'educació per a la ciutadania…. Totes aquestes polítiques han estat eines útils per fer  una societat més digna i justa i han ajudat a millorar la vida de totes les persones, especialment, de les dones. Perquè les dones només hem avançat en drets i reconeixements amb governs progressistes que han implementat polítiques transversals de gènere a totes les seves accions.

Però els governs conservadors de l'Estat i de Catalunya han atacat contínuament aquestes polítiques, justificant dramàtiques retallades amb l’excusa de la crisi, encara que els fets demostren que és per ideologia. Per desgràcia, tampoc els nous partits prioritzen la lluita contra les desigualtats que patim les dones; alguns neguen, inclús, la violència de gènere.

No és el nostre cas: la nostra lluita ha estat sempre contra el masclisme. Enfront del llenguatge retòric del neomasclisme que tants partits ara utilitzen, nosaltres seguim reivindicant la lluita contra les discriminacions existents en una societat patriarcal. I reivindiquem que la solució és el feminisme socialista, on dones i homes definim un nou pacte social de convivència basat en el respecte i la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits; un pacte que prioritzi la lluita contra la violència de gènere i que trenqui estereotips masclistes que perjudiquen tota la societat.

Lluitar sempre contra el masclisme significa impulsar un gran Pacte Institucional, Polític i Social contra la violència de gènere, un Pacte d'Estat que impliqui a tots els partits per eradicar la manifestació més extrema de la desigualtat que patim les dones.

Lluitar sempre contra el masclisme significa construir un sistema coeducatiu que garanteixi la formació en igualtat i amb valors no sexistes que fomenti noves masculinitats.

Lluitar sempre contra el masclisme significa garantir la igualtat d'oportunitats laborals d'accés, manteniment i promoció, una Llei d'Igualtat salarial, i tolerància zero a l'assetjament.

Lluitar sempre contra el masclisme significa defensar la llibertat d'elecció de les dones sobre la seva maternitat, reconèixer i respectar els seus drets sexuals i reproductius.

Lluitar sempre contra el masclisme significa fomentar la participació de les dones a la política, visualitzar-les i incloure transversalment la visió de gènere a totes les propostes i avaluacions polítiques.

Lluitar sempre contra el masclisme és acabar amb els valors del neoliberalisme patriarcal que usen el cos de les dones com a mercaderies sota el parany de la suposada llibertat d’elecció, i que té la seva manifestació més cruel en la tracta d'éssers humans amb finalitats d'explotació sexual, la prostitució, esclavitud tolerada en ple segle XXI.

Són molts els reptes que encara queden pendents. Perquè una societat que tolera la violència de gènere, no és democràtica. Perquè tota la societat perd si més de la meitat de la població és discriminada (a l'educació, a l'ocupació...). Perquè sense dones no hi ha democràcia. Perquè no podem permetre tractar cap persona com a mercaderia, la nostra lluita, de tots i totes, és ara i sempre, contra el masclisme! Enfront del masclisme: Fets, no només paraules!

Resum del ple ordinari d'ahir


Aquesta nit passada s'ha celebrat un nou Ple ordinari de l'ajuntament de Calafell, el primer a la nova Sala de Plens de les Dependències Municipals de La Platja de Calafell. Aquest ple ha tingut molt de contingut, amb punts de molt interès, a banda de les mocions dels diferents grups municipals. Però, el fet més destacat és que s'ha pogut seguir per la web de Calafell Ràdio, a través d'streaming. Aquest nou sistema permet veure els plens íntegrament en format televisió i, a més, emmagatzema les imatges com a videoactes, cosa que facilita la recerca i la difusió dels plens o part dels debats entre els grups municipals. En aquesta primera sessió s'ha fet un total de 1.329 visites a la web per a veure el ple.

La sessió ha començat amb la no aprovació de la modificació de l'escut del municipi. Al passar de 20.000 habitants, segons la llei, Calafell hauria de canviar la corona del seu escut. La corona hauria passat de tenir tres torres a tenir-ne cinc. Però, tot i tenir 10 vots a favor i guanyar la votació, calia la majoria absoluta del ple per a fer el canvi. CiU, CUP i el regidor no adscrit s'han abstingut. ERC ha votat en contra. La iniciativa havia sorgit d'una proposta ciutadana que s'havia fet arribar a l'alcalde i, aquest, ha cregut oportú portar-la al ple.

S'ha modificat l'horari de la Junta de Govern Local i de les Comissions Informatives. Per a poder fer públiques, a mig termini, les Comissions Informatives, a través d'streaming, s'ha canviat la Junta de Govern que passa a celebrar-se els dilluns, a les 9:30. Així, les comissions es mantenen els dijous, cada quinze dies, però començant a partir de les 9:30, enlloc de les 11:00 hores.

Amb l'abstenció incomprensible de CiU, després de setmanes d'intens debat i consens, recollint les propostes dels diferents grups, el Consistori ha aprovat un esborrany del nou ROM (Reglament Orgànic Municipal) que se sotmetrà a un procés de participació ciutadana. Aquest nou ROM regularà el nou funcionament dels plens, a partir d'ara. L'esborrany es penjarà a la web municipal i es farà una presentació del mateix, per part de tots els grups municipals, el dimarts 15, a la sala de plens. El procés es completarà amb una enquesta per la web municipal i unes sessions de treball amb associacions veïnals i entitats del municipi, obertes a tothom.